dilluns, 18 de març de 2013

La Revolta dels insectes. El conte de la RUA XIC 2013


LA REVOLTA DELS INSECTES*


Vet aquí que una vegada hi havia un barri barriet que tenia per nom Poble-sec. Situat a entre les faldes de la muntanya barcelonina de Montjuïch i les onades de la Mar Mediterrània. Aquest petit barri havia caigut en una gran desgràcia: les Forces de la Contaminació, capitanejades per en Caòtic, l’havien envaït, i amb elles van arribar el ciment, el fum i el soroll els quals havien fet recular la natura cap a la muntanya. I allà vivia presonera, dividida i fragmentada: un parc aquí, un jardinet allà, quatre arbres que fan un bosquet, unes flors que decoren un recó.
Les Forces de la Contaminació havien aconseguit que l’estrés i l’individualisme impregnessin les vides dels seus habitants, els quals havien caigut en una mena de ceguera col.lectiva que els impedia de veure que les seves vides estaven buides, mancades d’amor i sobretot d’aire fresc i plantes i natura.

Afortunadament, però, no tot estava perdut: els insectes del barri s’havien amagat entre els forats que el formigó havia deixat a l’espera que arribessin temps millors. Ells, esperaven que els humans reaccionessin i s’alliberessin de la seva ceguera, però la inèrcia de l’estrés i la foscor del fum els ho impedia. I així van passar anys i la situació no millorava.
Un dia, cansats d’esperar i esperar i necessitats que la natura tornés en aquell barri van decidir fer alguna cosa.

La primera en reaccionar va ser la Mantis. Primer es va convertir en espia. Amagada, va observar les Forces de la Contaminació: com es movien i què feien. I quan ja les tenia ben estudiades, va avisar els seus amics, els Break-bug-dancers perquè l’ajudessin en el moment adequat. Ells eren els més valents i atrevits de tots els insectes.
Van decidir que esperarien el moment precís per atacar. Després de molt pensar, van decidir que aquell moment seria el dia de la Festa de la Invasió, dia en què totes les forces del mal es reunien a la Plaça del Sortidor per celebrar el seu domini. Aquell dia la Mantis, després d’observar com ballaven i es divertien a costa dels humans, es va plantar davant de les Forces de la Contaminació i els hi va cridar ben fort:
-Atureu-vos!!! S’ha acabat el vostre domini sobre tots nosaltres, volem que la natura torni al Poble-sec. Marxeu d’aquí i deixeu que l’aigua, les flors i les plantes tornin a guarnir els carrers del nostre barri.
Les Forces de la Contaminació es van riure de les paraules de la Mantis i van seguir amb la seva festa. Però la Mantis decidida a fer-los fora, va fer un xiulet i va avisar els seus amics els Break-bug-dancers, una colla d’insectes valents disposats a lluitar contra aquells malvats.

Els Break-bug-dancers es van obrir en formació per iniciar la dansa de la lluita. Però es van trobar un contrincant que no esperaven: un grup de Break-bug-dancers, que havia caigut, com els humans, en la ceguesa col.lectiva van aparèixer per enfrontar-se a ells.
Va ser una batalla molt dura, on cada bàndol va fer servir els seus millors recursos. Però com que eren germans i dominaven les mateixes tècniques el combat va acabar en taules. Ferits, esgotats i desanimats ambdós grups van iniciar la retirada per tornar a casa i llepar-se les ferides.

Però hi havia un altre insecte, la Papallona, que havia estat observant la batalla, que no estava disposada a acceptar que les Forces de la Contaminació seguissin en el barri. S’havia de seguir lluitant, no donar treva i començar un altre atac.

I de la mateixa manera com havia fet la Mantis, es va plantar davant de les Forces de la Contaminació per fer-les fora. Aquests novament van riure, i la Papallona va cridar aquest cop els seus amics: els escarbats
Aquests van arribar ben ràpid disposats fer fora als éssers foscos dela contaminació. Però, no eren tan forts com pensaven i van haver de fugir amb la cua entre les cames. Els Break-bug-dancers, ja una mica més recuperats, els van acollir a casa seva.


Però el soroll de totes aquelles lluites es va anar escampant per tot el barri, i espontàniament tots els insectes, que fins llavors havien estat amagats, van començar a sortir dels seus amagatalls i es van unir. A poc a poc anaven inundant tots els carrers dirigint-se cap a la plaça on les Forces de la Contaminació celebraven el seu caos. Va ser tanta la força que van treure que l’esperit de l’aigua que dormia a la Mediterrània es va despertar i seguint la crida de tots junts, es va unir a la marabunta d’insectes. L’Esperit de l’aigua tenia el poder de transformar, de netejar tot allò on la brutíca havia arribat. I a més, tenia el poder d’afavorir la vida de les plantes.

Un cop units a la plaça, van començar un moviment col.lectiu que poc a poc va anar envaïnt les Forces de la Contaminació capitanejades per Caòtic, que mantenia els lligams sobre els humans. L’Esperit de l’aigua va tallar els lligams que Caòtic mantenia sobre els  humans i aquests van iniciar una transformació gràcies a la qual van anar recuperant la seva consciència, Una consciència que havia estat raptada per les Forces de la Contaminació.
I un cop transformats, van transformar el seu antic captor, en Caòtic, gràcies a la força que l’Esperit de l’aigua els hi donava. Així va ser com en Caòtic es va convertir en un vehicle de transformació.

Aleshores l’Esperit de l’aigua va fer una crida:
-Insectes del Poble-sec! Sou ben petits i esmirriats, però junts som forts i valents i amb poc que fem transformem molt. Ara que estem tots units I hem deixat la ceguesa enrere, iniciem una marxa per convertir el barri en un jardí. I quan ho haguem aconseguit ho celebrarem amb un gran ball. Seguiu-me tots i totes i que les flors arribin a tothom.

I tots unit, insectes, flors i humans van inciar un llarg peregrinatge per tot el barri, visitant tots els racons, totes les cases, tots els caus. I allà on hi havia un foradet hi sembraven una llavor, allà on hi havia un pal sec, li penjaven una flor. I aquells que no tenien res rebien com a regal una planta que animés les seves vides. I així va ser com poc a poc i amb l’ajuda de tothom el barri del Poble-sec va esdevenir ben verd.

I per a celebrar-ho es va reunir tothom a la plaça més gran i amb música ben animada per tambors tothom unit va celebrar un gran ball, i un gran mercat on tothom intercanviava les coses que ja no necessitava. I tot va acabar amb un gran tiveri compartit.
I així va ser com des de llavors, el Poble-sec no està sec i el Poble-sec és verd

*Les fotografies dels personatges són de la Cia Gog i Magog que participaran amb nosaltres a la Rua-espectacle, com en l'edició de l'any passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada