dimarts, 21 de juny del 2016

El XIC visita el Refugi 307

El passat 12 de maig, dos grups de participants del XIC vam visitar el Refugi 307. Situat al Carrer Nou de la Rambla, aquest refugi antiaeri va ser construït per les veïnes i els veïns del Poble Sec per protegir-se dels bombardejos de la Guerra Civil. És un testimoni d'aquest moment tant dur de la història i, a la vegada, de la força col·lectiva dels veïns i veïnes de Barcelona, que es van organitzar per resistir plegades la guerra.

Aquesta visita va ser reclamada pels actors i actrius de l'espectacle d'aquesta edició, Fils de vida, on representem una escena sobre els bombardejos a la ciutat de Barcelona. La vam enfocar com una oportunitat d'aprofundir teatralment i perfeccionar aquesta escena. 

Va ser una visita molt commovedora, amb l'excel·lent guiatge de l'Emma d'Androna Cultura, que ens va fer pensar, sentir i recordar la història.



Després de la visita, vam intercanviar sensacions i reflexions que ens havia inspirat la visita. En compartim una petita mostra:


“Els sentiments són contradictoris, agredolços.  Alegria per la unió, la germanor, l’ajuda, la cohesió, la solidaritat... Per l’altra l’angoixa d’un bombardeig, la por de si els teus éssers estimats estaran bé...
I també un clam: mai més, si us plau. Que no caigui en l’oblit i que se segueixi lluitant per la dignitat dels qui van caure defensant la llibertat”

“I davant la situació adversa, les persones es van cuidar entre elles. I això ho tenim com a herència en molts col·lectius”.

“Una visita molt emocionant i colpidora. Em sento molt orgullosa de la nostra ciutat i la seva gent, i del pundonor i valor amb que van resistir i lluitar. No ho hem d’oblidar mai.
Orgull de Barcelona, dels nostres avantpassats no tant llunyans, per com van resistir i com van lluitar sense descans fins al final. Admiració per la capacitat de solidaritat i d’esforç comunitari, com la gent unint-nos, podem fer coses meravelloses.
Entre tanta adversitat, el més bo de l’ésser humà es va fer camí, com feien camí sota terra amb cada túnel que obrien.”

Fotografies: Fèlix Navarro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada